ESPAI CLAM

"Bon Problema"

referència

Llum al final del túnel

SOLUCIÓ · El sistema per aturar la fuita comença a oferir resultats i absorbeix la meitat del vessament BP · La petroliera assegura que indemnitzarà tots els afectats malgrat desconèixer el pressupost de què disposa · MAREA NEGRA El 'chapapote' ja banya les costes de Louisiana, Alabama, Mississipí i Florida


Per poques que siguin, les bones notícies es fan esperar, i més en el cas dels esforços per posar fi a la fuita que ja ha vessat entre 83 i 182 milions de cru al fons del mar del golf de Mèxic, segons les xifres oficials federals. Després d'aconseguir absorbir un milió de litres en les primeres 24 hores -dels aproximadament tres milions que la fuita expel·leix diàriament en aquest enclavament- la petroliera BP creua els dits esperant que la dita "a la tercera va la vençuda" passi del refranyer a la realitat.

I és que la campana que la petroliera anglesa va col·locar dijous passat sobre de la canonada avariada i que ha permès conduir la major part del vessament a un vaixell contenidor és l'últim dels tres intents que la multinacional ha posat en pràctica des que l'explosió de la plataforma marqués l'inici del major desastre natural d'aquestes característiques de la història dels EUA. La tècnica, un cop adaptada per evitar els errors que havien fet fracassar la primera temptativa, és actualment l'única esperança per posar fre al marasme ecològic mentre un equip de professionals liderat per experts d'aquesta empresa tracten de construir dos pous alternatius per tapar definitivament el que està malmès, uns esforços que almenys es perllongaran fins al proper mes d'agost. La pressió que emana de la fuita i es concentra a la campana és un dels aspectes més delicats d'aquesta operació i, segons BP, quan baixi el nivell d'aquesta força a l'interior de l'estructura es podran tancar les vàlvules que en aquests moments permeten la sortida d'una part de la fuita al mar. Thad Allen, almirall de la Guàrdia Costera i supervisor de les accions que està duent a terme la petroliera, va assegurar que l'absorció total que es podria abastar per aquesta tècnica és de 2,3 milions de litres. Els plans de la multinacional inclouen utilitzar un altre paquet de tubs i conductes per incrementar al màxim la quantitat absorbida.

Frustració

En un context en què l'esperança dels afectats es barreja amb la frustració i la ràbia, BP va donar ahir un nou impuls a l'ofensiva perquè les aigües no surtin de mare en un moment clau de l'operatiu. Darryl Willis, vicepresident de recursos humans de la multinacional, va assegurar que l'empresa indemnitzarà "totes les persones que hagin resultat, ferides o afectades" fins que totes les reclamacions legítimes s'hagin satisfet. I així, mentre Willis afirmava que en les últimes quatre setmanes, BP ha pagat indemnitzacions per valor de 38,5 milions d'euros, les imatges de pelicans amarats de cru continuaven encastades a la retina d'aquells que veuen perillar el seu sistema de vida en sectors econòmics clau de la zona perjudicada com la pesca i el turisme. De fet, les taques de cru ja han abastat el litoral dels estats de Louisiana, Mississipí, Alabama i Florida, i segons els últims recomptes federals s'han retirat aproximadament 800 animals morts, sobretot ocells, tortugues i dofins que han estat arrossegats fins a la costa.

Informes oficials realitzats després del desastre ocasionat pel petrolier Exxon Valdez a Alaska l'any 1989, assenyalen que els dofins que van estar exposats de manera prolongada a l'hidrocarbur presentaven una reducció de les funcions neurològiques i baixos nivells d'hemoglobina a la sang.

Investigació i responsabilitat

Amb tot, tant el govern com BP esperen ara que la temporada dels tifons no dinamiti aquests primers èxits i faci augmentar les crítiques arran de les relacions laxes i corruptes que han permès la quasi autoregulació de la indústria petroliera. Una realitat que el govern dels EUA ha reconegut i els efectes de la qual tracta de minimitzar a través d'iniciatives com l'anunci del fiscal general, Eric Holder, d'iniciar una investigació criminal per aclarir les causes que han provocat aquesta monumental crisi mediambiental. La multinacional anglesa també s'enfronta a un munt de proves que han posat al descobert l'ús de materials més rendibles i menys fiables i la manca de reacció davant d'indicadors que assenyalaven disfuncions en el pou abans de l'incident. Transocean, la propietària de la plataforma, i Halliburton, l'empresa de serveis contractada per BP, tampoc no en surten indemnes. De moment, la marea negra ja s'ha cobrat una víctima política del govern de Barack Obama, la responsable d'avaluació mediambiental de les extraccions de petroli.

Maria Altimira

Diari Avui 7/06/2010

ESPAI CLAM

"pla d'ajust"

referència

Pols per l’IRPF

Les pressions d’Iniciativa per concretar la reforma causen malestar al PSC. El govern planteja un augment de quatre punts en diferents trams a partir dels 120.000 euros
 
L’executiu no guanya per a ensurts. Un nou pols intern entre els socis distorsiona des del cap de setmana el ja complicat escenari econòmic del darrer tram de la legislatura. Si al desembre va ser la modificació de l’impost de successions, ara és l’increment del tram autonòmic de l’IRPF el que fa saltar espurnes al si del tripartit, més especialment entre el PSC i ICV. La tensió ha arribat fins al punt que dirigents ecosocialistes, com el mateix conseller d’Interior, Joan Saura, no han dubtat a posar en qüestió la unanimitat del govern alhora de donar llum verda al nou paquet de mesures per fer front a la crisi si el consell executiu no té avui damunt la taula les grans línies de la proposta d’increment de l’IRPF. En vista de l’embranzida ecosocialsita, també els republicans han ajustat els terminis.

El conseller d’Economia, Antoni Castells, admetia ahir davant l’executiva del seu partit que no entenia l’actitud dels ecosocialistes després que dissabte s’havia compromès públicament a presentar l’avantprojecte de llei amb la reforma fiscal per gravar les rendes més altes.

Mentre Castells exposava el seu parer dins l’executiva socialista, el secretari general d’ICV, Joan Herrera, tot i intentar abaixar la tensió entre els socis, advertia de nou en roda de premsa que els seus diputats no donarien suport al pla d’austeritat si en la reunió d’avui del govern no es concreta el compromís sobre l’IRPF.

Els socialistes sostenen que el govern està prenent unes mesures prou sòlides per lluitar contra la crisi i amb les quals tot l’executiu es pugui sentir còm ode. Alguns dirigents del PSC van atribuir l’estirabot dels ecosocialistes a una estratègia personal d’Herrera que ha acabat arrossegant Saura.

Després que el conseller d’Interior hagués emplaçat el PSC a portar avui al govern una proposta concreta

sobre l’increment, el president José Montilla va assegurar en declaracions a TV3 que l’apujada no s’aprovarà avui sinó durant els pròxims 30 dies. El cap de l’executiu no feia més que recordar el calendari pactat dissabte en la reunió del govern. El departament d’Economia disposa del mes de juny per redactar la reforma que s’ha d’aprovar abans de l’1 de juliol. Segons aquest calendari, abans del 15 de juliol el projecte s’aprovarà al Parlament pel procediment de lectura única.

El cert és que la tensió entre els socis va provocar que al llarg del dia d’ahir s’intensifiquessin les trobades entre els negociadors del tripartit per mirar de concretar les línies de l’acord que avui s’havia de portar al consell executiu.

 

Finalment, l’entesa entre els socis passaria per un increment de dos trams de l’IRPF, que podrien acabar per ser tres. Un primer per a rendes a partir de 120.000 euros, l’altre d’entre 135.000 i 140.000 euros. El resultat final hauria de portar a un increment total de quatre punts de l’IRPF que podrien arribar a cinc. La tesis que ahir insistia a defensar Herrera era que el resultat de la proposta havia d’apujar al 50% els tipus de qui tenen ingressos superiors als 100.000 anuals.

 

Mentre socialistes i ecosocialsites s’embarbussaven en l’estira i arronsa públic de xifres i calendaris, ERC observava el panorama amb un cert escepticisme. Tot i assegurar que no tenia intenció d’entrar en polèmiques amb ICV, el secretari general, Joan Ridao, va marcar distàncies ironitzant que “si hi ha algú que sobreactua, es muscula i vol aparentar que és el més exigent, doncs per ell farà, a nosaltres no ens incumbeix”.

 

Diari Avui 1/06/2010

ESPAI CLAM

"tribunal caducat"

ESPAI CLAM

"retallades"

referència

Tots els partits, excepte el PSC, contra les retallades proposades per Zapatero i Castells

Només el PSC ha defensat aquest dilluns la recepta del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per reduir el dèficit públic. La congelació de les pensions, l'apujada de diversos impostos i la retallada salarial als funcionaris o de les prestacions de dependència són les mesures més criticades.

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit aquest dilluns que el seu grup no està disposat a "adherir-se gratuïtament" a les mesures de Zapatero. CiU no té encara decidit què farà quan la retallada de despesa es plantegi al Congrés, però Duran ja ha anunciat la seva oposició a congelar les pensions i a "pressionar la indústria farmacèutica per reduir el preu dels medicaments".

Duran ha exigit a Zapatero que impulsi iniciatives per a la creació de llocs de treball i l'augment de la productivitat. El portaveu de CiU també s'ha mostrat contrari a la pujada d'impostos que planteja el govern de la Generalitat. Duran considera un "error" apujar els tributs, perquè poden perjudicar la reactivació econòmica, i ha emplaçat el govern a aplicar una "reducció dràstica de càrrecs polítics de confiança" i d'organismes públics.

Els socis del tripartit, en contra

També des dels socis del tripartit han sortit opinions crítiques amb el pla de Zapatero. Mentre Joan Ridao (ERC) adverteix que la retallada de prestacions de la dependència podria ser inconstitucional, Joan Herrera (ICV-EUiA) ha exigit que les mesures d'estalvi de la Generalitat siguin consensuades pels membres del govern.

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, considera que la proposta de retallada en dependència és "dubtosa" des del punt de vista constitucional i ha avisat que ERC no tolerarà que afecti la retroactivitat de la llei. Ridao també ha advertit, a més, que la retallada no pot afectar les inversions en infraestructures per a Catalunya, previstes a l'Estatut. En canvi, ha exigit a Zapatero que suprimeixi quatre ministeris, les competències dels quals estan transferides a les comunitats autònomes, i ha reivindicat la restitució de l'Impost del Patrimoni per a fortunes que ingressin més de 600.000 euros a l'any.

El dirigent republicà ha argumentat que Catalunya també ha d'eliminar alts càrrecs i reajustar empreses públiques, però ha assegurat que l'administració autonòmica "és austera" i que per tant no es pot aplicar la mateixa recepta que dijous decreti el govern espanyol.

ICV, per la seva banda, ha presentat un "full de ruta" que inclou vint-i-dues mesures per reduir el dèficit públic en el conjunt de l'Estat i ha instat els socis del tripartit -PSC i ERC- a convocar una reunió per a consensuar la retallada de la despesa a Catalunya.

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha advertit que no es poden aplicar "mimèticament" les propostes de Zapatero a Catalunya, perquè –ha dit– "som una govern a tres". "Un govern a tres d'esquerres no pot aplicar unes mesures tan injustes com les de Zapatero", ha dit Herrera.

Els ecosocialistes proposen gravar les rendes més altes, establir un nou impost sobre la riquesa per a béns superiors a un milió d'euros, un tram impositiu del 5% addicional a l'Impost de Societats per a beneficis superiors als 1.000 milions d'euros, eliminar o reduir les deduccions a l'IRPF per aportacions a plans de pensions privats o lluitar contra el frau fiscal. També proposen limitar els salaris i incentius per a alts directius del sector financer, reduir com a mínim un 15% el pressupost de la Casa Reial, garantir el crèdit a empreses i particulars, reduir la despesa militar i suprimir el finançament de l'Església amb aportacions de l'IRPF.

Amb aquestes mesures, es podria reduir el dèficit públic un mínim de 7.600 milions d'euros anuals, sense haver d'aplicar retallades socials "inacceptables", com la congelació de les pensions o la reducció del sou dels funcionaris.

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, també s'ha oposat a la congelació de les pensions anunciada per Zapatero i ha advertit que, abans, s'ha de "modificar la llei i portar la mesura al Pacte de Toledo". Camacho ha afirmat que l'últim govern popular "va garantir per llei l'increment de les pensions en funció del cost de la vida", de manera que considera que la congelació per reduir del dèficit és "il·legal".

Sánchez-Camacho ha criticat que el president de la Generalitat, José Montilla, "s'hagi amagat durant tota aquesta situació" i s'ha preguntat "què votaran els 25 diputats del PSC a Madrid". Camacho ha reiterat que l'Executiu català hauria de suprimir "més de quatre conselleries" i la vicepresidència que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira, així com reduir els cotxes oficials i els 250 alts càrrecs i assessors del govern per "donar exemple del sacrifici que demanen als catalans".

El PSC, per la seva banda, ha reafirmat la seva estratègia i, malgrat la crisi econòmica i el fiasco de la consulta de la Diagonal, mantindrà el seu "full de ruta" en una precampanya i campanya electoral en què defensarà aferrissadament l'obra del govern i especialment els avenços aconseguits en política social.

 

Diari Avui

17/Maig/2010

ESPAI CLAM

"salut a la corona"

ESPAI CLAM

"pintem a Grècia?"

referència

Espanya no és Grècia, de moment

Grècia tindrà ara l’oportunitat de sanejar els comptes públics i salvar-se de la fallida financera gràcies al préstec triennal d’110.000 milions d’euros al 5 per cent, el més gran que s’ha fet mai a Europa. Esclar que el préstec no li sortirà de franc, a Grècia: el preu que pagarà és altíssim. Perquè l’Estat ha de reduir les despeses –però simbòlicament, com a Espanya– i augmentar els ingressos. Això s’aconseguirà retallant els salaris públics i les pensions, apujant els impostos directes i els especials, allargant l’edat mínima de jubilació i abaratint l’acomidament. És una recepta ben coneguda, perquè són les mateixes mesures que, de manera molt tímida, explora el govern espanyol.

Grècia adopta aquestes mesures a contracor. De la fermesa dels propòsits del govern grec en tindrem notícia en els pròxims dies, començant per demà dimecres, quan hi ha convocada una vaga general contra aquest programa d’austeritat. Són pocs els grecs –si n’hi ha algun– que se senten responsable de la crisi, de manera que és probable la protesta sigui sonada. Grècia és el primer país vinculat a l’euro en què es comprovarà que la crisi és global. Fins ara, com passa a Espanya, Portugal, Itàlia o Irlanda, la crisi castigava sobretot les persones que perdien la feina. Amb la pujada d’impostos i la retallada de salaris, tothom la sentirà d’una manera o altra. Hi haurà un empobriment generalitzat, però és el preu que es pagarà no només per equilibrar els comptes públics sinó per guanyar competitivitat.

Espanya no és Grècia, encara. Si alguna cosa demostra el desastre hel·lè és que com més tard es prenen les mesures correctores, pitjor. El govern espanyol és presoner de la seva pròpia demagògia. Està més atent a les cites electorals i les pressions sindicals que a resoldre els problemes, quan la solució, dolorosa, ja és coneguda. I l’oposició tampoc sembla que tingui solucions, més enllà d’atribuir la culpa a Zapatero o a l’Estat de les autonomies. No és descartable, doncs, que les pressions en contra d’aquest model augmentin els pròxims mesos. Perquè ni el PSOE ni el PP volen sentir a parlar d’aprimar l’administració central. Encara que els serveis estiguin traspassats
Editorial
Diari Avui

ESPAI CLAM

"cultura de barrets"

referència

El vel i els ponts del diàleg

No és fàcil prendre una postura davant la presència del vel islàmic en les aules de col·legis públics. El més mínim respecte a la laïcitat dels centres, que no poden permetre’s, en la seva condició d’aconfessionals, la concessió a una evidència tan clara, els obliga a prendre mesures perquè la religió no s’exhibeixi de manera explícita. Fins aquí, la teoria. En la pràctica, no és tan clar, sempre, que un hijab sigui una ofensa a la neutralitat. França, que té molta més experiència en el tema, els ha prohibit fa temps, però després d’un debat intens i agre, a vegades violent. A més, la República té una llarga tradició il·lustrada que fonamenta no solament el rebuig al vel, sinó qualsevol altra manifestació ideològica o confessional. A Espanya, i seré suau, no es pot dir que aquesta manera d’entendre la religió i l’educació sigui tan reculada en el temps. Si encara hi ha crucifixs en algunes escoles, si encara es planteja la seva desaparició com un pecat mortal, ¿amb quin dret podem negar a una nena la possibilitat que vagi a aprendre matemàtiques amb un mocador al cap?

Fa una setmana, vaig fer una xerrada sobre Salvador Espriu a uns nens de primària. Entre els alumnes, hi havia dues nenes amb hijab. Puc assegurar que no van estar gaire atents a les meves explicacions, quan vaig parlar d’allò tan sabut dels «ponts del diàleg». Però puc assegurar, amb la mateixa contundència, que la presència d’aquell vel no intimidava ni ofenia ni atemptava contra cap principi de la moral laica. I no vaig veure els seus companys indignats o ferits, sinó indiferents, davant de la voluntat de les nenes d’assistir a classe amb mocador. Els fets de la comunitat de Madrid, esperpèntics, farcits de demagògia, són, com a mínim, exagerats. Potser que rellegim Espriu, doncs, amb paràmetres nous.

Josep Maria Fonalleras
El Periódico de Catalunya

ESPAI CLAM

"de teatres"

ESPAI CLAM

"per fer se'n creus"

referències

Un nou cas de desídia amb la pederàstia esquitxa l'Església catòlica, en general, i l'actual papa, en particular. Nous documents indiquen que Joseph Ratzinger, abans de convertir-se en Papa, va ser, com a mínim, poc diligent.

Els fets es remunten el 1978 quan el reverend Stephen Kiesle, d'una diòcesi de Califòrnia, va ser condemnat per abusos a dos menors quan vivia a la zona de San Francisco. Kiesle va quedar en llibertat vigilada durant tres anys, període durant el qual el bisbe d'0akland d'aleshores, John S. Cummins, va sol·licitar per escrit apartar Kiesle de la diòcesi.

La petició va arribar fins a Ratzinger, que en els anys 80 era el cardenal prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'organisme de l'Església encarregat de la disciplina.

L'agència de notícies Associated Press difon una carta del 1985, firmada per l'ara Papa, en què responia a la petició de la diòcesi de fer fora Kiesle. El llavors cardenal deia que calia ser prudent i pensar en el bé universal de l'Església catòlica. Segons el text, Ratzinger qualifica els fets de "gran significància" però considera que cal tenir present "el bé de l'església universal"

Tot seguit, demana "més temps" per a estudiar els indicidents i demana al bisbe Cummins que proveís a Kiesle de "tota la cura paternal que li fos possible". Finalment, dos anys després, Kiesle va ser desposseït dels seus poders sacerdotals. I el 2004 va ser condemnat a 6 anys de presóper abusar sexualment d'una menor el 1995.

El Vaticà ha reconegut que la signatura que apareix a la carta és de Joseph Ratzinger, però ha refusat comentar-ne el contingut.

La Santa Seu nega que Ratzinger vagi encobrir la pederàstia

No obstant, el subdirector de l'oficina de premsa del Vaticà, Ciro Benedettini, ha negat que l'actual Papa hagués amagat la conducta d'un capellà acusat de pederàstia a Califòrnia, tal com han informat diversos mitjans de comunicació nord-americans. Benedettini explica aquest dissabte a Il Corriere della Sera el missatge que, a parer seu, Ratzinger va voler transmetre en una carta enviada el 1985 a la diòcesi d'Oakland, en la qual demanava que es tingués en compte "el bé de l'Església Universal".

"El llavors cardenal Ratzinger no va amagar el cas, sinó, com des dedueix clarament de la carta, va fer palesa la necessitat d'estudiar-lo amb més atenció", afirma Benedettini. "S'ha de tenir en compte -afegeix- que la suspensió del càrrec [al sacerdot] era aleshores competència del bisbe local i no pas de la Congregació de la Doctrina de la Fe", de la qual Ratzinger era responsable abans de convertir-se en Papa el 2005.

 

Diari Avui

ESPAI CLAM

"papers"

Text de referència sobre el Clam

Padró

L’Estat no té cap mena d’interès a saber quants immigrants il·legals hi ha i on són. Aquesta és la conclusió més sobtant de l’embolic polític, jurídic i mediàtic creat des de l’Ajuntament de Vic. Els ajuntaments estan obligats a empadronar tothom. A través del padró, poden detectar la presència d’immigrants il·legals. Poden enviar aquesta informació a l’Estat o no. Fer-ho no hauria de ser il·legal. Però la llei no els hi obliga, si l’Estat no els ho demana. La meva pregunta és, llavors, com és que no els ho demana?

Il·legals. Detectar la immigració il·legal no és una informació irrellevant ni inútil. Llavors, per què l’Estat renuncia a conèixer-la? Per què l’administració central no aprofita una dada que obtenen d’una manera natural els ajuntaments? Suposo que deu ser perquè si ho sabessin, si se’n donessin per assabentats, hi haurien de fer alguna cosa. O regularitzar-los o expulsar-los. Les dues coses són complicades i generarien moltes injustícies. Llavors, prefereixen no saber-ho. I així no hi han de fer res. Que els ajuntaments carreguin amb el deure moral i polític de tractar aquests immigrants il·legals com a persones, mentre l’Estat mira cap a una altra banda, perquè no sap què fer i perquè no es veu capaç de fer el que diuen les lleis.

Delators? Els ajuntaments tenen una informació que podrien oferir a l’Estat, però l’Estat no la vol. En aquest context, parlar d’un ajuntament delator em sembla tan improcedent com ho seria parlar, en els altres casos, d’ajuntaments encobridors. Si ofereixen a tota la gent empadronada els serveis que li pertoquen, puc entendre els qui volen passar la informació i els qui prefereixen no passar-la si no hi estan obligats. El que no puc entendre és que l’Estat renunciï a tenir aquesta informació. Que prefereixi mirar-se la immigració amb els ulls tancats. I ja s’espavilaran, els immigrants i els ajuntaments.

Vicenç Villatoro

Diari Avui